dijous, 12 de desembre de 2013

EL SOMNI.


Música de Roger Subirana.


13 de desembre 
20.00
CA REVOLTA 
EL SOMNI

‘Aquella nit vam observar des del pòsit de l’estrany profund del somni, imatges a voltes curtes, altres més implícites. Onades de moments embravits colpejant una mar de consciència. Des de l’oblit van parlar les ancestres, les veus esgotades que mussitaven aquells bocins de versos esquinçat pel breu moment del temps en el que foren recitats, si mai ho van ser. En aquell moment van encendre les torxes enmig del no-res, les flames dansaven com un ventre oriental tot lluint la incandescència del desig de ser. Entre les veus d’onades i la sordesa fonètica d’aquell mar, tot imposant silenci, van partir les caputxes divines d’aquelles de les que no es pot advertir la silueta perquè el cos s’ha esvanit en el temps, donzelles emissàries tot portant el relleu, arqueres, heretges, i clandestines, a totes les que han marcat amb la lletra escarlata de la injustícia i ales que per més llum no passen de ser estel nova. Els llavis clamàvem per la veu que els ha segat una afonia històrica. Emissàries a cavall blanc s’endinsaven en la gola de la nit, tot desprenent esteles de polseguera i estelles esclatant l’espetec dels camins. Errants pels segles, assistim a la mateixa rondalla cíclica i la cerca constant del fanal en la nit que aixopluga les ànimes solitàries. Els colors de la terra impregnats en les seues capes, estrebaven les buides dels cavalls a les frontisses i acudien al crit del missatge secret. Un manuscrit lacrat amb cera vermella passava per sota una porta i una mà, colpejant una picaporta antiga i una poeta: Montserrat Abelló llegia cadascun dels versos sota una làmpada d’oli. I la veu llunyana de Maria Antònia Salvà s’havia escolat pels anys i els segles i recitava:
                                               A les donzelles de l’any dos mil
Oh vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
Que viure quan mon amor s’haurà fet esborradís
Jo us endreç per aleshores, amical una escomesa
Que s’allunya de mos versos, dins de l’esbart voleiadís.

Sandra D.Roig i Noèlia Díaz Vicedo. 

dissabte, 23 de novembre de 2013

PRESENTEM A PAÍS VALENCIÀ!!!


Perquè pertanyem a un mateix mon, perquè és moment de demostrar qui som i què ens hi juguem, potser ara és el millor moment per bastir un territori molt important per a Donzelles de l’any 2000. D’ençà que el llibre es publicà hem arribat a molts territoris. El que em proposo és enumerar-los donant les gràcies a aquelles autores que han estat artífex dels actes que guardo dins meu i que m’acompanyaran per sempre més. Hem visitat gràcies a Teresa Bosch l’ecomuseu la Farinera de Castelló d’empúries, Ciutadella de Menorca i Maó gràcies a Fàtima Anglada, la llibreria Quars de Palma gràcies a Maria Antònia Massanet,  La llibreria Pròleg gràcies a Editorial Mediterrània, el Palau d’Alòs de Barcelona gràcies a Toni Gassó, la llibreria Odissea gràcies a Sandra D. I Montse Costas, Cafè Metropol gràces a Rosa Comes i Raquel Estrada Roig. Casa de cultura d’Agost (Alacant) gràcies a Noèlia Díaz Vicedo, La catedral (setmna del llibre en català” gràcies a l’editorial, llibreia-cafeteria context de Girona gràcies a teories de l’inspiració, A L'Alguer gràcies a Mireia Companys. A totes aquestes presentacions haig d’agraïr la força de saber-me acompanyada per cadascuna  una de les autores que m’han fet l’honor de fer-ho.


Ara, comencem un cicle de presentacions al País Valencià i ho fem amb tota la força de saber-nos poble, amb tota l’energia de la lluita demostrant que la literatura valenciana és i serà llegat pel temps i res pot abatre-la a cop de decret.

13 de desembre

Ca Revolta                                                    20.00


Confirmen la seva assitència:

Noèlia Díaz Vicedo
Joana Navarro.


diumenge, 17 de novembre de 2013

ALVARINHO NITS SESSIÓ 21 UN IMMENS GRÀCIES!!!



Si visiteu Girona, no us podeu perdre la visita a la llibreria-cafeteria context, un espai íntim i entranyable acompanyat d’un racó de lectura o bilbioteca amb prestatges de fusta que evoca a la lectura i al café o al sopar. Situada al carrer Pou rodó 21, va ser l’emplaçament on vam celebrar la sessió 21 del cicle ALVARINHO NITS. Un cicle de poesia envejable que organitzen els companys de Teories de la inspiració i que compta amb tots els mitjans i recurssos per fer d’un interval poètic un moment inolbidable d’aquells que tanques els ulls per impulsar al record.
Anit vam celebrar la presentació de “DONZELLES DE L’ANY 2000” l’amiga i poeta Laia Claver introduïa al públic a l’antologia, dinàmica i divertida expressava la seva opinió sobre el llibre i jo em feia petita davant les seves paraules (encara més si cap). El video que veureu va ser gravat especialment per als companys d’alvarinho per Jéssica Pujol i Noèlia Díaz Vicedo per a l’ocasió i aixi gaudiem dels seus somriures i de llàgrimes contenides plens dels seus versos. Aquesta mena de recurssos m’acompanyen i em donen força, a mi, i a la poeta Mireia Companys amb qui vaig tenir l’honor de compartir escenari, Després us en parlo de les amigues col.laborades de Girona. La meva intervenció ho reconec era un experiment que encara no havia fet en públic, la de recitar improvisadament com una divagació: el somni que va acompanyar-me abans d’aventurar-me amb Noèlia a portar a terme aquesta aventura literària, sense la qual, em sentiré  una mica órfena. El video “Between worlds” em servia per endinsar-me al meu interior i expressar l’amor que sento per la poesia escrita per les dones. Un moment emotiu i àlgid que em va posseïr i crec que vaig projectar. Coral Rios, Nadine Garralda i Esther Massats em sorprenien gratament i m'emocionaven tot fent un recitatge  extraordinari de poemes de Cristelle Enguix, Begonya Pozo, Sònia Moll, Xènia Dyakonova, Rosa Comes, Montserrat Costas per acabar amb un poema a cinc veus del poema “En contrucció” de Begonya Pozo. Ja només em queda agraïr enormement la gestió de’n Ramon Bartrina i la màgnifica presentació de Laia Claver aixi com a l’atzar que em permetés arribar finalment per gaudir de la coneixença d’amigues a les que vaig llegint i a les que per fi vaig conèixer en persona: Núria Busquets i Marta Díez. Un plaer!!!


dissabte, 16 de novembre de 2013

dissabte, 2 de novembre de 2013

LA MURGA per Montse Costas.

Montse Costas pren part en el corpus d’escriptores corresponents al territori de Catalunya. En aquests moments presenta la seva última novetat editorial “La murga” . La murga és un poemari bilingüe català-Japonés. Avui us presentem un petit tast de poemes, així com les presentacions pendents. 

Les properes  presentacions previstes són:
6 de novembre de 2013, 20,30 h, Horiginal, Barcelona. La murga. Català-japonès.
7 de novembre de 2013, 19,30 h, Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), Cerdanyola del Vallès. La murga.
3 de desembre de 2013, La Impossible, Barcelona. La murga. Català-japonès.
16 de gener de 2014, La Poeteca, Barcelona. La murga. Multilingüe.


TASTET DE POEMES

L'arrel de les dissonàncies

Genolls a terra, braços en creu,
em sé estendard de la foscor absoluta.
Només les ombres em reten homenatge.
Però si se'm trenca una corda del violí
en pessigaré una altra.


Cibersíndrome de Stendhal

Asfixiant la bellesa
tanta i aquí
tota i ara

Quan no em vigilis
m’ompliré les butxaques
            de pètals.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

ESFERES COINCIDENTS PER RAQUEL ESTRADA I ROIG.

El fet de publicar l’antologia no em satisfà prou. Amb això vull dir que tot i estar profundament orgullosa sovint sento que no ha acabat. Potser es perquè vam posar tota la força i ara sento dins meu que encara hi roman una estranya energia. Un projecte incomplert, però això es fruit d’un tarannà més aviat perfeccionista i d’una insatisfacció constant. O potser d’una ambició no material que sobrepassa els límits establerts. Somiar impossibles fa que esdevinguin algunes coses possibles no esperades.
Dins dels propòsits intrínsecs que contenia el fet de preparar “Donzelles de l’any 2000” també hi havia un component d’oferir visibilitat a les autores que en prenen part, per un sentit (únicament meu) o més ben dit d’una percepció meva de justícia. Així que  tot continuant amb aquest propòsit em fa una il·lusió especial dir que al llarg d’aquest temps la immensa majoria de les autores estan desenvolupant una trajectòria en solitari envejable, i que precisament en aquest instant hi ha tres autores que presenten les seves respectives obres.
Des d’aquí anirem tot oferint un petit tast per tal de contribuir a la difusió dels seus respectius treballs.  
Per aquells lectors i lectores que han descobert o que ja coneixien a Raquel Estrada i Roig, haig de donar la bona notícia que esta presentant “Esferes coincidents”. Es per aquest motiu que li he demanat un petit tast per a que els seus poemes de “Donzelles” esdevinguin un preàmbul d’una obra magnífica.










La comitiva

Vingut dels cims de la infantesa
d’un lloc,
el capità manaies enfila el carrer Major
abanderant la tradició de la castedat.

Els homes s’ho miren sortint del Cafè.
Avui ressonen els darrers passos de la comitiva
com figuretes d’una retirada
camí de la vitrina del menjador.













Desglaç nacional

Fràgils allaus al castell de sorra,
futileses minerals, icebergs desterrats.
Als carrers, als pobles i a les nacions sense sal,
s’hi fon el més sòlid dels colors blancs.
Patriotes a la deriva durant el desglaç.


Comptabilitat

Per les escletxes de comunicació
arriben esgarips de fredor numèrica.
En algun lloc conten mort
sota núvols immòbils
de clemència internacional
i la seva ombra s’allarga
al carrer de davant de casa.
Passant comptes
amb un temps que et pesa,
murmures que plogui, que netegi fort
les ignoràncies contemporànies
i bati per comprensió a l’era.

divendres, 13 de setembre de 2013

TERESA BOSCH I VILARDELL



Corresponent al corpus d'autores del principat i més concretament a Girona.

Teresa Bosch i Vilardell (L’Armentera, Alt Empordà, 1971) és doctora en Enginyeria Industrial Química i treballa com a gestora de projectes de recerca. Actualment viu a Castelló d’Empúries. Ha publicat un llibre de poemes: Sécs (Emboscall, 2011). Alguns dels seus poemes han estat inclosos en diversos llibres col·lectius i antologies, com ara Poems&blogs, Poetes a la xarxa (2010) i, més recentment, Donzelles de l’any 2000 (Editorial Mediterrània, 2013). El 2011 va obtenir els primers premis de les categories de poesia i poema d’una pàgina als Jocs Florals de Les Corts; i el 2008 i el 2009, el segon i el tercer premi de tanka del concurs Grau Miró. Forma part del col·lectiu Versos.cat i ha participat en diversos recitals de poesia.



dijous, 22 d’agost de 2013

SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

Durant la setmana del llibre en català, el 7 de setembre a les 20.15 realitzem una lectura poètica per tal d'oferir una petita mostra del llibre. 
Les autores que ens acompanyen en aquesta nova lectura son: 
Mireia Companys, Mireia Vidal-Conte, Sònia Moll, Maria-Antònia Massanet, Teresa Bosch Vilardell Montse Costas, Jessica Pujol, Christelle Enguix, Sílvia Bel, Laura Dalmau, Xènia Dyakonova, Teresa Colom, Raquel Estrada i Roig, amb les antologadores Noèlia Diaz Vicedo i Sandra D.Roig. 
Us esperem plenes d'il.lusió i amb ganes a l'Estand d'Editorial Mediterrània.

dissabte, 17 d’agost de 2013

SANDRA D.ROIG


Foto
 (Barcelona, 1974)
Escriptora i periodista multidisciplinar, cultiva diferents gèneres literaris però en especial la Poesia. Forma part de l’equip editorial de la revista literària “LO CÀNTICH” que fou mereixedora dels premis blogs Catalunya l’any 2010, en la que dirigeix dues seccions: “L’art de la nit eterna” i “L’entrevista”. També participa de forma activa amb la plataforma poètica “VERSOS.CAT” guanyadora dels premis Blogs Catalunya 2012, on ha col•laborat de forma activa en diverses presentacions de llibres, i recitals de poesia catalana. 
Publicacions

Antologies: “Versos de tardor” Ed. Petròpolis, “Totes les baranes dels teus dits” Ed. Petròpolis. “Poetes en la xarxa” Ed. A.A.v.v. ”Abraçada a la meva pròpia pell” Ed. Lo  Càntich. “Estels de paper, (vint poetes per al segle XXI”). 
Ha escit el pròleg de “Camins d’Exili” de josep Maria Corretjer Olivart. 
Obra pròpia: “De Blanc Setí” Ed. Germania  
És compiladora editorial de “Donzelles de l’any 2000”. Antologia de poesia femenina de poetes dona de la generació de 1970, de tots els territoris de parla Catalana. 
Premis i Mencions
2001. Premis Residència 3 ª edat de Pacs. 2 on.premi
2002. XIV premis literaris Joan Mañè Guillaumes. 3 er.premi.
2003. XV premis literaris Joan Mañè Guillaumes. 1 er premi. 
Col.lectiu de dones del Vendrell. 2 on premi.
2004. XVI Premis literaris Joan Mañè Guillaumes. 2 on premi.
2007. XV Premi de Poesia Antoni Massanell 2 on premi.
2008. XVI Premi de poesia Antoni Massanell 1 er premi.
2011. XVI Premi de Poesia Col.lectiu dones del Vendrell, (Finalista).
2012. Finalista I Premi Salvador Iborra
Premi  (Homenatge a 25 aniversari de  J.V.Foix)
Blogs  creats
http://alesdonzelles2000.blogspot.com.es/
http://papallonesenlallum.blogspot.com.es/

Traduccions
Part de la seva obra ha estat traduïda al Romanes per Daniel Dragomiresku per la revista “LA HORIZON LITERAR”, i per a la revista “ORAZUL” per el poeta i crític Literari Ion Cristofor. A l’anglès per la Dra. Noèlia Díaz Vicedo per a la revista ALBA de Londres. Al castellà per el poeta i crític literari Josep Lluis Roig. 
Col•laboracions amb altres disciplines i recitals.



dimarts, 13 d’agost de 2013

SÒNIA MOLL GAMBOA


Sònia Moll Gamboa 

donzelles de l'any 2000. Pren part  del corpus de poetes incloses dins el territori del principat però esta fortament vinculada a Menorca. 

És llicenciada en filologia catalana i ha fet de correctora, editora, traductora, lingüista i professora. Ha publicat poemes a la revista Caravansari, al llibre col·lectiu La catalana de lletres 2005 (Cossetània), a diverses plaquettes de poesia de Papers de Versàlia (Sabadell) i a l'antologia poètica Nou de set, aplegada per Susanna Rafart (Heptaseven 2011). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès. Amb Non si male nunc (Viena Edicions, 2008), el seu primer llibre de poemes, va rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. El 2012 va rebre el premi de narrativa 25 d’Abril de Benissa per l’obra Creixen malgrat tot les tulipes. També és autora del bloc "La vida té vida pròpia", que pretén ser un espai per explorar noves vies d'expressió i creativitat, sobretot en prosa poètica.

Imatge de Mario F. Cerqueira

dimecres, 22 de maig de 2013

EL SECRET DE LES DONES (TEXT DE LA PRESENTACIÓ D'AGOST)

18 de maig del 2013.
Casa de cultura d'Agost
Noèlia Díaz Vicedo


Bona vesprada a tots, amics i amigues,

Volia començar per agrair-vos a tots la vostra presència i el vostre temps per acompanyar-nos avui en aquesta primera presentació del llibre ‘Donzelles de l’any 2000’ al País Valencià. Volia, abans de començar donar les gràcies a molta gent  però sobretot a l’Ajuntament d’Agost, i en especial al seu alcalde Juanjo Castelló, què sense el seu suport i la seua energia positiva aquest acte no s’haguera pogut realitzar. Gràcies també a Toñi i a Carolina per la seua paciència i comprensió. Gràcies també al catedràtic D. Santiago Fernandez Ardanaz, per les seues amables paraules. I bé ho deixaré aquí perquè sinó passaré el temps donant les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat i m’han ajudat al llarg del camí de l’elaboració d’aquesta antologia que avui tinc la immensa il·lusió i orgull de presentar-vos. I em fa especial il·lusió que la primera presentació del País Valencià siga aquí al meu poble, a Agost i que siga entre vosaltres, en la terra que estime i entre amics, els amics de tota la vida i els nous que he tingut la sort de fer. Tinc una il·lusió especial i molts nervis i vos demane disculpes ja per si algunes de les coses que dic no tenen trellat o alguna barbaritat se m’escapa, sapigueu ja que només la bona intenció i l’amor a la literatura i la cultura és el meu propòsit.

Aquí en la ‘Casa de la Cultura’ on avui ens trobem escoltarem el cant de les ‘Donzelles de l’any 2000’ un projecte bonic i molt volgut per a mi i del que vos faré un quinzet, com a compiladora que sóc, i també com a poeta, sobre la seua elaboració.
Parlar de poesia és sempre, per a mi, parlar de l’amor, cantar a l’amor, escriure sobre l’amor, llegir-lo i és precisament l’amor, l’amor cap al coneixement i la lectura el que m’han impulsat sempre en aquesta activitat de l’escriptura. Llegir no és només seure amb un llibre a les mans, és imaginar mons nous, és viure altres vides, obrir les portes a l’ànima, compartir amb els amics, la família, moments d’il·lusió i de coneixement. Aquest amor cap a imaginar altre formes de viure i altres experiències, que els meus pares em van inculcar des de ben xiqueta, és el motor que sempre m’ha impulsat i el que m’ha portat fins aquí.

Però a mesura que anem creixent, aquesta innocència per la lectura entra en altres dimensions i comencem a qüestionar-nos la forma que pren el coneixement, malgrat que els meus mestres d’escola D. Jaume i D. Felip que avui están aquí entre nosaltres i que ara, segurament estan somrient i menejant el cap, em digueren sense parar ‘Noelia has de qüestionar-ho tot, preguntar-te sempre el perquè de les coses, per simples que a tu et pareguen’, jo com sempre feia callava, em quedava en silenci. Un silenci que potser a ells els deixava pensant que no els havia fet cas, però que jo en secret ja practicava, i quant tornava a casa llançava les preguntes i totes aquelles qüestions en forma de poemes o xicotets textos que anava escrivint i que s’han quedat esparsos per ma casa, oblidats als cantons de la memòria.
Segur que vosaltres estareu ara pensant per què vos conte aquesta anècdota personal i que és el que te a veure amb una antologia de dones poetes joves. La resposta es molt senzilla, perquè precisament és eixa la relació que les dones han tingut amb el coneixement i la literatura, en especial la poesia, com a forma de coneixement específic: el secret. El secret com a pràctica literària. Les dones que volien fer alguna activitat intel·lectual, en especial l’escriptura, havien de fer-ho en secret. En secret llegia Santa Teresa de Jesús l’humanisme que li arribava d’Europa de mans del seu amic Erasmo de Roterdam, i en secret també escrivia allò que ella denominava ‘tribulaciones’, encara que finalment aquells secrets li van costar uns quants maldecaps amb la institució de la Santa Inquisició. En secret també ha quedat al cap dels anys de la història la identitat de les dones, com l’escriptora Caterina Albert que utilitzava el nom de Víctor Català per a poder, no escriure, sinó publicar. Ella rebutjava les entrevistes i deixar-se veure en públic per a poder seguir la seua carrera literària. Es per això que no és d’estranyar que una altra escriptora Maria Aurèlia Capmany, molts anys després, haja escrit la introducció a la publicació de les seues obres completes l’any 1972 amb el títol ‘Els silencis de Caterina Albert’. Silencis i secrets. Com els secrets de tantes i tantes dones que aprenien a llegir i escriure amagades perquè o be els amos o els seus marits o pares no les deixaven. I en secret tenien les dones que preparar les tisanes i les herbes que ajudaven a altres dones a superar problemes i dificultats. El secret ha segut, per altra banda, amics i amigues, el que ha salvat les dones al llarg dels segles, el seu coneixement, la seua forma d’entendre la vida ha perdurat en forma de secret i ens ha arribat avui en dia quasi intacte i com una forma de supervivència. En secret s’han hagut de mantenir les seues pròpies experiències: l’avortament, l’amor entre dones, la passió pel coneixement i tota forma de pensar i veure la vida. Supeditant el secret al patiment i el sacrifici i sofrint els trets històrics en silenci sense que elles, mai hagen segut protagonistes de la història. Diu la filòsofa de Màlaga Maria Zambrano, que és precisament sobre aquest patiment i sacrifici que s’escriu la història. I així i tot, aquestes experiències, el patiment i el sacrifici de les dones, no han segut mai matèria literària. Les dones han viscut, viuen l’amor, el naixement, la mort, la maternitat, l’absència, l’enyor, l’amor als fills, com veieu temes i materials que componen els temes universals de la poesia. Aquest és precisament un dels objectius del llibre: obrir la caixa dels secrets al segle 21 i mostrar la força poètica i aquesta forma de ser i existir, que ja deixen de ser un secret. Una força lluny d’aquelles místiques connotacions de debilitat i de particularitat. Particularitat sí, però aquella que el poeta TS Eliot diu que fa que l’obra d’un poeta siga única, i és així que les dones poetes que són presents al llibre ens desvetllen els seus secrets i també com m’agradaria que llegireu aquesta magnífica col·lecció de veus, que distintes i pròpies en cada una de les seues manifestacions, ens porta la unitat d’una llengua i una cultura rica, sublim. Cada una de les participants, que des del criteri comú de ser dones, han marcat i marquen una diferència significant no només a la direcció de la poesia escrita en la nostra llengua al segle XXI sinó al conjunt d’experiències que conforma la literatura universal.
Havent-vos contat un poc l’objectiu del llibre, vos contaré com va sorgir la idea del llibre i com la vam portar a terme Sandra D. Roig i jo. I per això, tendré que tornar una altra vegada, amics, als temps de la meua infantesa. Quant jo era xicoteta i estava a casa de la meua iaia, veia que les dones que entraven i eixien i que passejaven per la placeta eren fortes, reien molt i sempre estaven contentes, a mi em semblaven fins i tot, en la imaginació d’una xiqueta somiadora, sers fantàstics, màgics, que tenien l’habilitat d’apanyar un problema, de fer-te sentir bé quan estaves trist, i en un tres i no res, de posar a tot el món al voltant de la taula per menjar i compartir. Desprès, els meus anys d’estudi em van servir per preguntar-me, on estaven totes aquestes dones? No apareixien als llibres i a les escoles i a la universitat ningú parlava d’elles. No eren lloc. Com si les dones de la vida real no foren part de la vida intel·lectual o de pensament, què és la que al cap i a la fi, conforma la història cultural d’un país. I vaig tardar molt de temps, fixeu-vos, fins l’any 2010 en trobar resposta a aquesta pregunta. Al novembre d’eixe mateix any vaig tenir el plaer i la sort d’assistir a la reunió anual de joves escriptors de tots els territoris de la nostra llengua celebrat a Gandia i allà vaig veure que hi havia moltes dones que escrivien com jo i que jo no en coneixia cap. Allà vaig conèixer a l’autobús que ens portava fins a l’hotel on hi era l’àplec a la poeta Sandra D. Roig, qui també portava al cap el mateix pensament que jo. De sobte tot concordava. La idea que feia anys que jo anava rumiant de replegar la veu de les dones i treure-les d’aquell secretisme i la possibilitat que se’m presentava allí de diàleg i col·laboració amb elles en seguida va començar a materialitzar-se. Jo en aquell temps em trobava acabant la meua tesi doctoral sobre Maria-Mercè Marçal, una poeta de Lleida que em va canviar per complet la meua forma de veure la literatura i va afirmar totes aquelles intuïcions que des de xiqueteta  havia anat arreplegant. Vam parlar molt amb Sandra sobre aquest tema i un matí fent el cafè amb altres companyes vaig exposar el meu desig sobre la formació d’una antologia de joves escriptores. Vam tenir un debat prou alterat sobre el feminisme i la poesia, tema que m’interessa però que no tinc temps de desenvolupar aquí, i tot va quedar en una divisió d’idees que a l’escriptora Sandra D. Roig i jo ens va valdre per a no dubtar, després d’aquest matí, en la necessitat de fer-la. Seguir el treball començat per Montserrat Abelló i Maria-Mercè  Marçal amb el llibre ‘Paisatge emergent: 30 escriptores del segle XX’ es va convertir en la nostra prioritat i malgrat les negatives dels editors i la seua repetida sentència sobre el manuscrit de ‘és un llibre que no vegem la necessitat de publicar’ ha vist la llum, i de molt bona forma, el llibre va rebre el premi de l’interés nacional cultural atorgat per la Institució de les Lletres Catalanes i així va poder ser una realitat. El llibre representa la veu de les dones joves del segle XXI en totes les varietats de la nostra llengua i es troba dividit geogràficament així trobem ‘l’Alguer, Occitània, el País Valencià, el Principat, les Illes Balears i Andorra’. Cada territori ve introduït per una escriptora de la generació anterior. El llibre conta amb la introducció general de la poeta tarragonina Montserrat Abelló nascuda a l’any 1918. El llibre vol ser un diàleg entre generacions de dones escriptores que ens ajude a seguir la genealogia femenina començada al segle XX i aquí vos el presentem. Jutgeu vosaltres, estimats amics i públic sobre la necessitat del llibre, però sobretot disfruteu-lo tant com Sandra i jo hem disfrutant fent-lo. I ara sense més retard, escoltem aquest ventall de veus, de ritmes, d’imatges....que fan d’aquest segle, el segle de les donzelles. Moltes gràcies.

dilluns, 20 de maig de 2013

PRIMERA PRESENTACIÓ DE TARRAGONA (HIPERMETROPOESIA) CRÒNICA DES DEL COR.




El dia 15 demaig, a les vuit, al café Metropol Espai cultural i dins el cicle Hipermetropoesia, presentàvem per primer cop a Tarragona “Donzelles de l’any 2000”. El Cafè Metropol és un espai íntim que permet crear un ambient càlid al voltant del vers. L’escamot poètic d’aquesta ocasió estava composat per les dos veus que representen Tarragona: Rosa Comes, i Raquel Estrada Roig,  Mireia Companys que s’havia desplaçat amb mi  per donar suport i  jo mateixa per tal de fer una breu introducció sobre l’antologia. Tots, públic i nosaltres vam haver de sortejar un ruixat descontrolat de pluja i fins i tot pedregada però a les vuit i quart començàvem una sessió entranyable de vers profund de la mà de donzelles i d’altres lectures  que cadascuna de les autores havia escollit per l’ocasió. Rosa  i Raquel van demostrar un cop més el seu mestratge de la paraula i la seva professionalitat en la posada en escena, Mireia ens delectava amb el poema Venècies i ens transportava a la ciutat dels canals, Una nit tranquila de paraules sota la  la llum tèbia, acompanyades per un públic respectuós i magnífic que ens va fer sentir grans.
Les imatges pertanyen a Raquel Estrada Roig, a qui agraeixo moltíssim la informació gràfica, per tal d’il·lustrar i de guardar en el record, la nostra primera presentació a Tarragona. 

dimarts, 7 de maig de 2013

PRIMERA PRESENTACIÓ TARRAGONA

Donzelles de l'any 2000, arriben a Tarragona en la presentació que ofereix i explica la poesia Tarragonina, que s'ha inclòs en la antologia. 
Dins del cicle HIPERMETROPOESIA, hi serem el 15 de Maig. a les 20.00h. 
QUI?               Rosa Comes
                       Raquel Estrada i Roig
                       Mireia Companys. 
                       Sandra D.Roig. 




On?. 

Rambla Nova. 46, Tarragona


dimarts, 30 d’abril de 2013

TEXT PRESENTACIONS CIUTADELLA DE MENORCA I MAÓ


Encontre diàleg miscel·lanea i vers
ciutadella, 18 d'abril
maó, 26 d'abril
  • [paràgrafs bescanviables i aleatòria(ment) pronunciables]

  • a les donzelles de lʼany dos mil és el versicle de Maria Antònia Salvà que dona títol a aquest recull de veus que tenim avui entre les mans. salvà ens endreça una escomesa a nosaltres: dones d'avui i dones d'ara mateix, i ens incita a sortir a l'encontre... a l'encontre de què? a la troballa de la sortida del subterfugi, dic jo, i a l'encontre de la veu com a territori de llibertat, dirà una altra d'aquestes 27 veus, a l'encontre de què...demana't tu...
  • 27 veus: veus diferents de 27 dones: dones diferents aquí:
  • 1 pròleg de luxe, el de Montserrat Abelló: poetessa, sobre totes les coses d’aquests i d’altres mons i també traductora i també gran difusora de la literatura catalana a l’estranger, més enllà del nostre país que no de la nostra parla 
  • 27 veus que s’allunyen, per i a la fi, de cànons androcèntrics, d’aquesta visió del món, un món nostre també: no us oblidéssiu... centrada en el punt de vista masculí a la qual estem tan acostumades. visió i plantejament on les dones són situades com a eix de quelque chose: mares, filles logistes...i tant! però sense el poder del mascle alfa
  • - la Vida diària amb el Foc a les mans Dins l'esfera del temps diria Salvà.
  • temps, un i en plural, en pluralitat, temps d'escriptures i escrits en cos i amb veu de dona escrits repartits territorial(ment) amb el denominador comú de llengua i natalici decadenal: (totes nascudes al voltant de 1970) : qual conjunt d’elements connectats de manera que permeti el comptatge d’impulsos
  • 1 fita en el món poètic:
  • donzelles de l’any 2000 una antologia geogràfica posada geogràfica(ment) dins els territoris de parla catalana, cadascun introduït per una poetessa de la generació anterior: Susanna Rafart, el Principat; Teresa Pascual, el País Valencià; Antònia Vicens, Illes Balears; Maria Josep Escrivà, Andorra;Josefa Contijoch, Occitània, i Anna Montero, l’Alguer.
  • Antònia Vicens ens diu a la seva introducció a ses illes que ses donzelles illenques (i permeteu que ho prosi en 1a. persona) - ofegam la tradició incubada moldejant amb filferros i escarpes per arribar, més enllà de l’ossada i la melsa del propi sexe: a la veritat
  • Antònia Vicens barreja versicles interinsular(ment) i magistral : del gaudi dolor ésser i a la fi rompre les llàgrimes i de la pell solcada d’anys pastada de fets... com vols que no et retraguin haver-me llançat a l’obscuritat obligada a ser l’altre (...) i a la fi desfer els nusos i lliures d’amarres i revestides d’epitelis extremada(ment) sensorials posant en entredit la fam de carn humana dels déus que ja han perdut llendera i domini sobre les dones
  • s'endevina el vaticini que ens: xiuxiueja la fi de la nostra era, així, mostrant les seves ferides que es tornen una sola i immensa, perquè el cos femení només és un i les paraules per descriu·re’l amb elles han estat rescatades
  • rescatades aquí per Antònia Vicens, escriptora, que abans de créixer fou petita i ... que ja de ben petita gaudia de sentir la llengua que parlen al seu poble
  • i així tenim aquí 27 veus + 8 remors, que s’allunyen, per i a la fi, de cànons androcèntrics sí, i s’acosten a les delíííícies del poder de la paraula desmitificant així el mite d’Orestes
  • som mares totes: som la mare, la mare com a ens productor de mots, que ja no  serà la dona socialment vençuda pel seu encàrrec de reproductora social sinó que anirà més  enllà del perill de la marginació,  més enllà del vertigen...
  • marginació?
  • vertigen?
  • de què parlem?
  • dic que: seguim educades com la filleta-nena que necessita encara severitat, més severitat que el fillet-nen, que necessita vigilància, que necessita enfronta(ment) i dilema per a ser
  • de què parlem? de creació, de societat, de tabú, de mites, de vertigen, d'expressió, de subterfugis, de fites, de connexió, de vida, de crits i escrits, de dones, de dones amb veu pròpia, de 27 deesses i més.
  •  i dilema per a ser
  • de què parlem? de creació, de societat, de tabú, de mites, de vertigen, d'expressió, de subterfugis, de fites, de connexió, de vida, de crits i escrits, de dones, de dones amb veu pròpia, de 27 deesses i més.

Per Fàtima Anglada.

dissabte, 27 d’abril de 2013

TRAVESSEM EL MAR. CRÒNICA DES DEL COR.










Hem travessat el mar, aquelles arqueres del temps  que diu Antònia Vicencs, van replegar-se ahir al voltant de donzelles de l’any 2000, amb la potència de la veu balear tot emergint entre l’escuma de la informació. Ahir, la Biblioteca Pública de Maó, s’omplia de la veu de Fàtima Anglada mentre explicava l’esperit,  el vers, el cos i l’ànima de “DONZELLES DE L’ANY 2000”.
També la llibreria QUARS de Palma hissava el vers de DONZELLES, he confegit un album d’imatges  que pertanyen al Sr. Agustí Baró Bauló, i amb les m’he servit per oferir un petit tast del que la va ser la sessió d’ahir. A dos quarts de vuit  començava una magnífica presentació a càrrec de Mercè Sastre, (LLIBRERIA QUARS) i d' Antònia Vicencs que és la veu que ens introdueix al territori de les illes Balears. Us deixo , amb la vostra imaginació i aquest magnífic album, tot agraïnt al Sr. Agustí. A Maria Antònia Massanet, Maite Brazales, Mara Antònia Vicens, aquesta preciosa presentació acompanyada de violí.


dijous, 18 d’abril de 2013

BALEARS PRESENTACIONS: TERRA DE LLUM, TERRA DE MAR, TERRA DE VERS.

Els amics i amigues de Balears, estan de sort, perquè avui coomece el període de les primeres presentacions a Balears, just avui:

18 D'ABRIL
20.00 H
Biblioteca pública de Ciutadella de Menorca
c/Hospital de Santa Magdalena, 4

Presentació a càrrec de la mà de Fàtima Anglada18 D'ABRIL
20.00 H
Biblioteca púlica de Ciutadella de Menorca
c/Hospital de Santa Magdalena, 4

Presentació a càrrec de la mà de Fàtima Anglada i Anita Moll. 




26 d'abril 
19.00 h
Biblioteca pública de Maó 
Presentació a càrrec de Fàtima Anglada.   i  Anita Moll. 



PRESENTACIONS MALLORCA 


26 D'ABRIL 

26 d'abril
19.00 h
Llibreria Quars
c/Parellades, 12,local 16 (al costat dels jutjats de Palma)
Presentació a càrrec d'Antònia Vicencs,  Maria Antònia Massanet, Glòria Julià Estelrich, I Maite Brazales. 





dilluns, 15 d’abril de 2013

27 dones 27 veus 27 epígrafs que defineixen 1 antologia

El Cultural News.
Per Fàtima Anglada.


27 dones 27 veus 27 epígrafs que defineixen 1 antologia
26. una fita en el món poètic:
25. vint-i-set dones poetes dels Països Catalans
24. als nous espais on es viu la poesia
23. i es reviu l'escriptura d'autora amb autora
22. una àgora de pensament i paraula
21. amb un apadrinament d'alfabet majúscul:
20. Montserrat Abelló al pròleg
19. i la lletra com a llegat
18. i la pinzellada com a reivindicació
17. i la crida com a reclam
16. d'un espai
15. fet miratge gravitacional
14. aterrat a la llibreria pròleg el 8 d'abril
13. el 26 a la biblioteca pública de Maó
12. el 18 a la biblioteca de Ciutadella
11. i més
10. creació a l'alça
9. en llengua pròpia, en llengua mare
8. dones poetes de tots els territoris de parla catalana: Principat, País Valencià, Balears, Andorra, Occitània i L’Alguer
7. es troben, es miren i es veuen
6. i es senten
5. i es deixen percebre per mitjà de tot els sentits
4. a través de la lectura
3. travessant espais
2. i fent realitat l'aventuratge de Salvà:

1. Oh vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon amor s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís

dimecres, 10 d’abril de 2013

TEXT DE LA PRESENTACIÓ


8 d’Abril 2013.
Text presentació Donzelles de l’any 2000- Barcelona, Llibreria Pròleg-
Bona vesprada a tots i a totes, i en especial a la màxima autoritat de les lletres catalanes que avui ens acompanya la senyora Laura Borràs. I amb el seu permís i el de tots vosaltres diré que la seua presència és un guany no només per a la institució que representa sino per a les dones i l’objectiu principal del llibre que avui presentem. Gràcies.

En aquest moment ens trobem reunits al voltat d’una llibreria on els llibres es troben a tot arreu, en cada centímetre de l’espai trobem novel·les, poemes, proses, teatre pensament, etc. Llibres que sense saber per què ni com ens provoquen sensacions, ens ajuden a entendre les nostres, ens provoquen altres de noves...estrany efecte el dels llibres vers l’ànima humana. Imagine que espereu, com a compiladora del llibre Donzelles de l’any 2000 que sóc, que vos faça un quinzet sobre la producció i la trajectòria del llibre. Bé, us heu equivocat. No vos parlaré com a compiladora sinó com a lectora. Ja que un escriptor és abans que escriptor lector i com a lector ha de complir una tasca important. Llegir és un art complicat. Llegir implica no només enteniment o goig sinó també crítica i judici.  
Aquest acte de judici inevitablement ens retorna al passat. Com un salt en el temps la nostra ment pren instintivament una posició diacrònica i situem el text dins del temps, del temps que compon allò que anomenem memòria històrica i que en literatura pren el nom de tradició. I així, contrastem, contraposem, reflexionem sobre el text que tot just acabem de llegir amb altres texts, els texts que ja coneixem, que ja hem llegit i que formen part d’aquesta esmentada tradició. Aquesta activitat esdevé encara més profunda quant la nostra ment es troba davant d’un text nou, d’un autor nou on la sospita i la curiositat fa que nosaltres els lectors, seiem al banc del gran Jutge i en lloc de sincronitzar amb allò que l’escriptor tracta de dir-nos siga bo o dolent, ens convertim en una espècie d’autoritat i comencem a imposar la nostra voluntat sobre la del propi escriptor.
Aquesta activitat com a lector, en molts aspectes per a mi insuficient també té la seua cara positiva. I va ser com a lectora que les primeres qüestions i dubtes començaren a cuinar l’elaboració d’aquesta antologia. Ja tenim ben entés, com ho entenem totes i tots els que ens hem aplegat aquí avui, que aquest acte diacrònic al què instintivament sotmetem els textos esdevé una tasca més complicada. És com a lectors que ens qüestionem les mancances, els excessos d’una determinada obra, d’una determinada forma de pensar, d’escriure d’esser i sobretot de relacionar-nos amb la traidció. I en aquest punt és on el meu jo, com a lectora entra necessariament amb conflicte amb aquesta tradició i amb la forma diacrònica en la que es pot relacionar una dona escriptora i lectora amb el seu passat. Com a dona tant com a lectora com a escriptora ens trobem òrfenes del passat. Això no ho he dit jo, sino que viriginia woolf ho va dir fa vora cent anys i maria-Mercè Marçal es va encarregar de meditar sobre aquesta situació i elaborar teòricament una anàlisi pel que fa al que passa aquí, a casa nostra. Sé que molts de vosaltres no veieu aquesta exigència de gènere com una possibilitat de qüestionament de paràmetres literaris o de relació amb el passat. I potser tingueu raó amb això de que una obra ha de tenir qualitat poètica i ser literariament competent i que pensar o mesurar aquestos paràmetres des del gènere és un acte agosarat, perillós i que resta aquesta tan desitjada qualitat literària. Però això seria així, i potser tinguereu raó, si en realitat aquestos criteris hagueren actuat, hagueren segut implementats sense haver tingut en conte el gènere. Però amics i amigues, sent la decepció però no és així. Aquesta suposada qualitat poètica ve determinada per les institucions i si només tingueren en conte preceptes literaris de segur que no hauriem d’haver esperat fins a la dècada del vuitanta per poder llegir, i gaudir d’una poesia escrita per dones d’una qualitat magnífica. És que les dones no escrivien abans? Hi ha menys dones que escriuen? Donzelles de l’any 2000 és la prova de que la resposta és positiva. Si la literatura i més la tradició literaria no hagués mai actuat en termes de gènere Caterina Albert no hagués necessitat mai utilitzar un nom d’home, no per a escriure sino per a donar-se a coneixer. És cert que la situació ha millorat i el dia d’avui ens ho prova, però és absolutament necessari que tan escriptors com escriptores tinguem present que el gènere no és cap apèndix de la tradició sino que constitueix el criteri que nosaltres hem utilitzat al llibre i la forma des de la que vivim el món, escribim, i som. I es abosolutament necessari que ho tinguem en conte i poder ser capaços de detectar que els anys d’invisibilitat literària no s’han donat per exclusió sino per inclusió. Entendre que la poesia, el poeta, les imatges, l’home i l’ànima són termes universals és contradictori i fals. Els autors són individus, i cada individu ve marcat per la seua pertinença de sexe, masculina o femenina. Siga per acceptació o per rebuig és una especificitat que dona forma a diferents vivències, experiències.
Diu el poeta T.S.Eliot, que quan llegim una obra poètica el que pensem és en allò que té el poeta de particular, és a dir, tot allò que poèticament el fa únic....i és així com m’agradaria que encarareu aquesta magnífica col.lecció de veus, i a cada una de les participants que des del criteri comú de ser dones han marcat una diferència significant no només a la direcció de la poesia catalana del segle 21 sino al conjunt d’experiències que conforma la literatura universal. I ara sense més retard, escoltem aquest ventall de veus, de ritmes, d’imatges....que fan del segle 21 el segle de les donzelles.

Dra. Noèlia Díaz Vicedo.

PRESENTACIÓ A PRÒLEG : 08/04/2013



CRÒNICA DES DEL COR

Presentació DONZELLES DE L’ANY 2000 08/03/2013

Era la primera vegada que presentàvem a Barcelona, totes les primeres vegades contenen intrínsecament l’emoció del suspens i l’impuls de l’inici. El dia 8 d’abril restarà escrit en la meva memòria amb lletres d’or, per una barreja de confluències inaudites que fa que l’agraïment resulti una paraula massa senzilla per poder sintetitzar en paraules. La llibreria Pròleg s’obria davant nostre com un repte. Hi vaig arribar molt d’hora. Vaig anar a una terrasseta a relaxar-me, i a concentrar-me en tot allò que havia triat per dir, i allà dins en un raconet hi havia la Laura Borràs, llegint Donzelles de l'any 2000. No vaig gosar dir-li res, era lluny, dedins el viatge d’un llibre. El nostre, de totes, totes les que en formem part.
La sala s’omplia a la llum de les espelmes d’un retrat de Maria-Mercè Marçal somrient, que per unanimitat vam decidir que ens acompanyava. Una breu introducció per tal de situar el públic en el context, i Montserrat Abelló prenia el torn de la paraula per explicar alguns detalls de com s’havia confegit el llibre quant a la situació geogràfica de les autores, fluixet a un micròfon, vaig sentir la veu més gran, i després Josefa Contijoch ens parlava de la necessitat de la lletra com a llegat. Noèlia, amb ulls de lectora, desgranava l’esguard del lector, indicant les posicions que un afronta en el moment de sumir-se en l’acte de descobrir unes pàgines. I després, una per una, les veus de les autores dels versos que ens indicaven, un cop més, la diversitat de la poesia continguda: Raquel Estrada i Roig, Teresa Bosch, Mireia Calafell, Sílvia Bel, Maria Antònia Massanet, Mireia Companys, Montse Costas, Laura Dalmau, Teresa Colom, Noèlia Díaz i jo mateixa començàvem a donar vida als versos escrits al paper, cada una amb l’estil que la fa única però que és capaç de completar l’Univers de la nostra generació.
Anna Aguilar-Amat prenia el torn de paraula explicant-nos alguns detalls de l’epíleg i fent una comparança directa de l'actitud d'affidamento establerta entre les integrants de l'antologia tot dient: -som com gent del Barça, avui, però sense el Madrid-. I aquesta sensació també ens acompanyava. Estava entre nosaltres la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, que va fer una clausura de l’acte magnífica, d’ algú que s’havia endinsat amb nosaltres i s’havia escolat dins del llibre, comparant-nos amb Cresques tot indicant que havíem creat el mapamundi de les lletres catalanes, perquè allà hi havia representació (no tota) però representació de tots els territoris: Catalunya, País Valencià, Balears, Andorra, excepte Occitània i l’Alguer. Va llegir versos de Sònia Moll, de Begonya Pozo, i de moltes d’altres que no hi eren, tot unint cada vers de totes les autores del llibre. Laura Borràs va fer possible el veritable sentit de la Institució de les Lletres Catalanes, la força d’unió de la nostra llengua imbatible, i es va produïr en mi una sensació que, per ser honesta, no creia que tornaria a sentir. El despreniment de l’abandó dels que ens representen. Tornàvem irremeiablement a creure que hi ha somnis que s’acompleixen, a força de lluitar, en aquest cas totes juntes per ser, per existir, i  Laura Borràs demostrà que és la persona perfecta per portar la torxa del nostre temps als millors rellevistes.


Sandra D. Roig




dimarts, 26 de març de 2013

PRESENTACIONS SIMULTANEES BARCELONA I BALEARS!!!

Dilluns 8 d'abril
C/ Sant Pere mé alt, 46 Barcelona
Hora:  19.30
Ed. Mediterrània us convida a la primera presentació de Donzelles de l'any 2000. 
Hi participen:
Laura Borràs  (Directora de la institució de les lletres catalanes)
Montserrat Abelló
Anna Aguilar Amat
Josefa Contijoch.

Dra. Noèlia Díaz Vicedo (compiladores) i Sandra D.Roig 


Lectura per part de les autores: 
Montserrat Costas
Mireia Companys
Mireia Calafell
Maria Antònia Massanet
Raquel Estrada Roig
Laura Dalmau
Teresa Bosch i Vilardell. 
Sílvia Bel Fransi. 
Teresa Colom. 

Dimarts 9 d'abril


CAFÈ+POESIA
c/Ferlandina, 43
Barcelona

Apunta't a la festa poètica, en la que
llegirem juntes els versos i connectarem amb DONZELLES  que actualment viuen
i escriuen des de l'estranger. 

Conexions via SKYPE amb Sara Bailac
(des de L'Argentina)
Glòria Julià i Estalrich des de Mallorca. 
Jèssica Pujol des de Londres. 
Aurélia Lassaque des de Occitània. 

Noèlia Díaz Vicedo, Sandra D.Roig,  Mireia Companys, 
Montse Costas. la llista encara és oberta 
així que esperem després del dia 8 moltes poetes més. 


BALEARS

18 D'ABRIL
20.00 H
Biblioteca púlica de Ciutadella de Menorca
c/Hospital de Santa Magdalena, 4

Presentació a càrrec de la mà de Fàtima Anglada

26 d'abril
19.00 h
Biblioteca pública de Maó 
Presentació a càrrec de Fàtima Anglada.


26 d'abril
19.00 h
Llibreria Quars
c/Parellades, 12,local 16 (al costat dels jutjats de Palma)
Presentació a càrrec de Maria Antònia Massanet, Glòria Julià Estalrich, I Maite Brazales. 


Comencem un període frenètic, però ple d’il·lusió tot el que veus per Internet no té sentit, sinó pots gaudir directament del vers, i descobrir els propòsits de dos anys de treball incansable per part de totes les autores. Ens ha arribat el moment d’agrair a cada una d'elles, i a Mediterrània, l'esforç. 
Així que no t'ho perdis! i vine a descobrir 27 mons que construeixen un de sol, el món poètic de les dones.