Música de Roger Subirana.
13 de desembre
20.00
CA REVOLTA
EL SOMNI
‘Aquella
nit vam observar des del pòsit de l’estrany profund del somni, imatges a voltes
curtes, altres més implícites. Onades de moments embravits colpejant una mar de
consciència. Des de l’oblit van parlar les ancestres, les veus esgotades que
mussitaven aquells bocins de versos esquinçat pel breu moment del temps en el
que foren recitats, si mai ho van ser. En aquell moment van encendre les torxes
enmig del no-res, les flames dansaven com un ventre oriental tot lluint la incandescència
del desig de ser. Entre les veus d’onades i la sordesa fonètica d’aquell mar,
tot imposant silenci, van partir les caputxes divines d’aquelles de les que no
es pot advertir la silueta perquè el cos s’ha esvanit en el temps, donzelles emissàries
tot portant el relleu, arqueres, heretges, i clandestines, a totes les que han
marcat amb la lletra escarlata de la injustícia i ales que per més llum no
passen de ser estel nova. Els llavis clamàvem per la veu que els ha segat una
afonia històrica. Emissàries a cavall blanc s’endinsaven en la gola de la nit,
tot desprenent esteles de polseguera i estelles esclatant l’espetec dels
camins. Errants pels segles, assistim a la mateixa rondalla cíclica i la cerca
constant del fanal en la nit que aixopluga les ànimes solitàries. Els colors de
la terra impregnats en les seues capes, estrebaven les buides dels cavalls a
les frontisses i acudien al crit del missatge secret. Un manuscrit lacrat amb
cera vermella passava per sota una porta i una mà, colpejant una picaporta
antiga i una poeta: Montserrat Abelló llegia cadascun dels versos sota una
làmpada d’oli. I la veu llunyana de Maria Antònia Salvà s’havia escolat pels
anys i els segles i recitava:
A
les donzelles de l’any dos mil
Oh
vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
Que
viure quan mon amor s’haurà fet esborradís
Jo
us endreç per aleshores, amical una escomesa
Que
s’allunya de mos versos, dins de l’esbart voleiadís.
Sandra D.Roig i Noèlia Díaz Vicedo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No marxis sense deixar-nos la teva empremta...