dimarts, 30 d’abril de 2013

TEXT PRESENTACIONS CIUTADELLA DE MENORCA I MAÓ


Encontre diàleg miscel·lanea i vers
ciutadella, 18 d'abril
maó, 26 d'abril
  • [paràgrafs bescanviables i aleatòria(ment) pronunciables]

  • a les donzelles de lʼany dos mil és el versicle de Maria Antònia Salvà que dona títol a aquest recull de veus que tenim avui entre les mans. salvà ens endreça una escomesa a nosaltres: dones d'avui i dones d'ara mateix, i ens incita a sortir a l'encontre... a l'encontre de què? a la troballa de la sortida del subterfugi, dic jo, i a l'encontre de la veu com a territori de llibertat, dirà una altra d'aquestes 27 veus, a l'encontre de què...demana't tu...
  • 27 veus: veus diferents de 27 dones: dones diferents aquí:
  • 1 pròleg de luxe, el de Montserrat Abelló: poetessa, sobre totes les coses d’aquests i d’altres mons i també traductora i també gran difusora de la literatura catalana a l’estranger, més enllà del nostre país que no de la nostra parla 
  • 27 veus que s’allunyen, per i a la fi, de cànons androcèntrics, d’aquesta visió del món, un món nostre també: no us oblidéssiu... centrada en el punt de vista masculí a la qual estem tan acostumades. visió i plantejament on les dones són situades com a eix de quelque chose: mares, filles logistes...i tant! però sense el poder del mascle alfa
  • - la Vida diària amb el Foc a les mans Dins l'esfera del temps diria Salvà.
  • temps, un i en plural, en pluralitat, temps d'escriptures i escrits en cos i amb veu de dona escrits repartits territorial(ment) amb el denominador comú de llengua i natalici decadenal: (totes nascudes al voltant de 1970) : qual conjunt d’elements connectats de manera que permeti el comptatge d’impulsos
  • 1 fita en el món poètic:
  • donzelles de l’any 2000 una antologia geogràfica posada geogràfica(ment) dins els territoris de parla catalana, cadascun introduït per una poetessa de la generació anterior: Susanna Rafart, el Principat; Teresa Pascual, el País Valencià; Antònia Vicens, Illes Balears; Maria Josep Escrivà, Andorra;Josefa Contijoch, Occitània, i Anna Montero, l’Alguer.
  • Antònia Vicens ens diu a la seva introducció a ses illes que ses donzelles illenques (i permeteu que ho prosi en 1a. persona) - ofegam la tradició incubada moldejant amb filferros i escarpes per arribar, més enllà de l’ossada i la melsa del propi sexe: a la veritat
  • Antònia Vicens barreja versicles interinsular(ment) i magistral : del gaudi dolor ésser i a la fi rompre les llàgrimes i de la pell solcada d’anys pastada de fets... com vols que no et retraguin haver-me llançat a l’obscuritat obligada a ser l’altre (...) i a la fi desfer els nusos i lliures d’amarres i revestides d’epitelis extremada(ment) sensorials posant en entredit la fam de carn humana dels déus que ja han perdut llendera i domini sobre les dones
  • s'endevina el vaticini que ens: xiuxiueja la fi de la nostra era, així, mostrant les seves ferides que es tornen una sola i immensa, perquè el cos femení només és un i les paraules per descriu·re’l amb elles han estat rescatades
  • rescatades aquí per Antònia Vicens, escriptora, que abans de créixer fou petita i ... que ja de ben petita gaudia de sentir la llengua que parlen al seu poble
  • i així tenim aquí 27 veus + 8 remors, que s’allunyen, per i a la fi, de cànons androcèntrics sí, i s’acosten a les delíííícies del poder de la paraula desmitificant així el mite d’Orestes
  • som mares totes: som la mare, la mare com a ens productor de mots, que ja no  serà la dona socialment vençuda pel seu encàrrec de reproductora social sinó que anirà més  enllà del perill de la marginació,  més enllà del vertigen...
  • marginació?
  • vertigen?
  • de què parlem?
  • dic que: seguim educades com la filleta-nena que necessita encara severitat, més severitat que el fillet-nen, que necessita vigilància, que necessita enfronta(ment) i dilema per a ser
  • de què parlem? de creació, de societat, de tabú, de mites, de vertigen, d'expressió, de subterfugis, de fites, de connexió, de vida, de crits i escrits, de dones, de dones amb veu pròpia, de 27 deesses i més.
  •  i dilema per a ser
  • de què parlem? de creació, de societat, de tabú, de mites, de vertigen, d'expressió, de subterfugis, de fites, de connexió, de vida, de crits i escrits, de dones, de dones amb veu pròpia, de 27 deesses i més.

Per Fàtima Anglada.

1 comentari:

No marxis sense deixar-nos la teva empremta...