diumenge, 27 d’octubre de 2013

ESFERES COINCIDENTS PER RAQUEL ESTRADA I ROIG.

El fet de publicar l’antologia no em satisfà prou. Amb això vull dir que tot i estar profundament orgullosa sovint sento que no ha acabat. Potser es perquè vam posar tota la força i ara sento dins meu que encara hi roman una estranya energia. Un projecte incomplert, però això es fruit d’un tarannà més aviat perfeccionista i d’una insatisfacció constant. O potser d’una ambició no material que sobrepassa els límits establerts. Somiar impossibles fa que esdevinguin algunes coses possibles no esperades.
Dins dels propòsits intrínsecs que contenia el fet de preparar “Donzelles de l’any 2000” també hi havia un component d’oferir visibilitat a les autores que en prenen part, per un sentit (únicament meu) o més ben dit d’una percepció meva de justícia. Així que  tot continuant amb aquest propòsit em fa una il·lusió especial dir que al llarg d’aquest temps la immensa majoria de les autores estan desenvolupant una trajectòria en solitari envejable, i que precisament en aquest instant hi ha tres autores que presenten les seves respectives obres.
Des d’aquí anirem tot oferint un petit tast per tal de contribuir a la difusió dels seus respectius treballs.  
Per aquells lectors i lectores que han descobert o que ja coneixien a Raquel Estrada i Roig, haig de donar la bona notícia que esta presentant “Esferes coincidents”. Es per aquest motiu que li he demanat un petit tast per a que els seus poemes de “Donzelles” esdevinguin un preàmbul d’una obra magnífica.










La comitiva

Vingut dels cims de la infantesa
d’un lloc,
el capità manaies enfila el carrer Major
abanderant la tradició de la castedat.

Els homes s’ho miren sortint del Cafè.
Avui ressonen els darrers passos de la comitiva
com figuretes d’una retirada
camí de la vitrina del menjador.













Desglaç nacional

Fràgils allaus al castell de sorra,
futileses minerals, icebergs desterrats.
Als carrers, als pobles i a les nacions sense sal,
s’hi fon el més sòlid dels colors blancs.
Patriotes a la deriva durant el desglaç.


Comptabilitat

Per les escletxes de comunicació
arriben esgarips de fredor numèrica.
En algun lloc conten mort
sota núvols immòbils
de clemència internacional
i la seva ombra s’allarga
al carrer de davant de casa.
Passant comptes
amb un temps que et pesa,
murmures que plogui, que netegi fort
les ignoràncies contemporànies
i bati per comprensió a l’era.

3 comentaris:

  1. Admirable l¡obra cojunta i l'itinerari individual que se'n desprèn. Obrint escletxes de comunicació i desglaçant espais comuns per al retrobament...
    L'enhorabona a les dues, Raquel i tu!

    ResponElimina
  2. Gràcies Eduard! Fa una il.lusió inmensa veure els camins com es van obrint i com les trajectòries continuen). Una abraçada immensa.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per la difusió, obrim escletxes, que això va bé!

    ResponElimina

No marxis sense deixar-nos la teva empremta...