Inspira’t
Ha arribat el moment,
la sensibilitat et bloqueja al pas a l’avenç, ets fragilitat i et deixa sotmesa
a la voluntat d’aquells que gaudeixen en sotmetre’t a un pla invisible.
Inspira’t, aquells peregrinatges que acostumes a fer sola, poden ser, un bon
dia plens a vessar de gent. Vaig somiar que caminàvem, que travessàvem la
diferència descalces pels camps, tot suportant la inclemència de la injustícia,
i el vent d'oblit. Emissàries dels segles, recorrien en solitud la foscor
per unir la llum de les torxes de cada peregrinatge. He somiat les veus de les
mortes recitant els versos més ocults, i atiant cada impuls per deixar de ser afonia.. He somiat donzelles encaputxades de negre
resistint l’embat del temps, i tot l’amor per la lletra vetllant els seus camins. DONZELLES DE L’ANY
2000. Seguim els nostres camins per tots els territoris de parla catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No marxis sense deixar-nos la teva empremta...