Recordo que
portava una sospita dins meu, quan vaig arribar el mes de novembre de l’any
2010, al segon encontre de Joves Escriptors dels Països catalans, endins, una sospita callada i amagada a les
maletes. Només entrar a la Sala principal de l’hotel aquella sospita creixia,
tant de temps d’escriure el blog a les fosques i no m’havia relacionat amb cap
poeta dona, vaig recordar quantes vegades havia demanat noms i adreces de
correu electrònic als meus homònims masculins, tot i que mai vaig arribar a
gosar a presentar-me a ninguna d’elles. Aquella sospita esclatà en certesa en
el moment que vaig descobrir que érem moltes dones, i que jo no coneixia
gairebé a cap.
Els quatre dies
del “II ENCONTRE DE JOVES ESCIPTORS DES PAÏSOS CATALANS” van resultar ser una
experiència inoblidable, en la que vaig poder compartir i aprendre moltíssim de
temes en les que no hi havia tractat, per aquells persones que no hem tingut
estudis acadèmics relacionats amb la literatura és fàcil que tot ens fascini, i
totes les coses son petites descobertes. Allà vaig conèixer l’amiga Noèlia Díaz
Vicedo que estava doctorant amb una tesi basada en la poesia de Maria Mercè
Marçal. L’amiga qui es Doctora avui dia, em portà al pensament el primer llibre
de Maria Mercè Marçal, que em regala una amiga que ja és al cel. Tant és, el
cas es que en una conversa de Café a primera hora del mati, les quatre que el
preníem a la mateixa taula vam convenir que era necessària una nova antologia
de dones poetes. I després tot esdevingué ràpid, una conversa de les
“t’imagines?” que son aquelles converses que fas amb les amigues de l’ànima tot
mirant la lluna, que féssim una antologia de poetes dona, però de la nostra
generació?, si!, i de tots els territoris de parla catalana, cadascú amb les
seves afeccions dialectals però cridant i unint les veus totes a una?,
t’imagines?, Això seria gran! I ho hem fet!.
La nit que Noèlia
em digué que Montserrat Abelló havia acceptat a fer el pròleg vaig plorar, com
ara, molt. Perquè hem fet una obra magnífica sense gaire ajuda de ningú per a
deixar a les nostres i vostres filles. Imagines que la teva neta volgués ser
escriptora?, necessitaria les arrels que l’impulsin per a continuar en l’intent de la igualtat,
i no defallir en la lluita del seu
somni.
L’antologia que
us presento de la qual juntament amb Noèlia Diaz Vicedo i jo, i gràcies a
Editorial Mediterrània, és un somni apassionant que ja te format de llibre, Mentrestant podeu clicar en la nostra pàgina a facebook,
https://www.facebook.com/Donzelles2000 i posar m’agrada perquè aniré desvetllant més detalls.
Felicitats pel nou projecte!
ResponEliminaUn projecte que enganxa només iniciar-se!!!
ResponEliminaL'enhorabona a totes!
Moltíssimes gràcies!
ResponEliminaEnhorabona, ja és una mica menys secret. ;)
ResponEliminaMagnífic! Felicitats i gràcies per tota la feina feta!
ResponEliminaGràcies a tu Rosa i a tots pel vostre suport!
ResponElimina