dimarts, 22 d’abril del 2014

PER ALS I LES QUE TENEN CRITERI.



Demà és el dia del cavaller errant i solitari que salva princeses des de  la generositat. Es el dia que algú es trobarà una rosa a la tauleta de nit, o al rebedor de casa, a alguna altra persona potser que la sorprenguin amb una rosa xopa d’albada recent robada d’algún jardí. D’altres revisaran llistes mediàtiques per la ignorància de pensar quin seria el llibre perfecte. Però pels que tenen criteri, per a aquells i aquelles que saben que és el que han de comprar, sé que com cada any honoraran l’esforç que representa la literatura i l’honoraran des del coneixement del sacrifici que comporta la publicació d’un llibre que es fon als ulls recent estrenat. Veuran i aplaudiran en primera persona iniciatives guanyades mitjançant camins profunds, boscúries, llàgrimes, i viatges que reten homenatge a les escriptores que defenen la literatura i el territori des de la generositat. Per a aquells i aquelles que tenen criteri i que encara no el tenen els recomanaria la descoberta, perquè estic segura que a moltes i a molts seria la primera passa d’un cami inacabable que els portaria a nous mons. Així que a partir de DONZELLES, res no s’acaba, i tot comença, aquest és l’orígen i ho sé, perquè ho he viscut després de DONZELLES trobaràs altres paratges, descobriries racons interurbans de la mà de Montse Costas a la “Murga”, l’intimisme del “Batec” de Maria Antònia Massanet, “esferes coincidents” que s’endinsen en el ulls de Raquel Estrada i Roig, “A contracor” de Begonya Pozo, i d’altres. Sé que els que tenen i les que tenen criteri literari començaran per L’orígen. Per el pòsit de la capsa de Pandora, i miraran el verd del fons del fons.  


Sandra D.Roig

2 comentaris:

  1. Un recordatori oportú. De fet, tot és origen, cada moviment genera una constel·lació d'expectatives.
    Mai no acabarem de matar el drac.
    I que així sigui per un mai de veres llarg!

    ResponElimina
  2. Gràcies Eduard! totalment d'acord, tenim un drac etern que sempre ens cueteja.
    una abraçada immensa!

    ResponElimina

No marxis sense deixar-nos la teva empremta...