dimarts, 26 de març de 2013

PRESENTACIONS SIMULTANEES BARCELONA I BALEARS!!!

Dilluns 8 d'abril
C/ Sant Pere mé alt, 46 Barcelona
Hora:  19.30
Ed. Mediterrània us convida a la primera presentació de Donzelles de l'any 2000. 
Hi participen:
Laura Borràs  (Directora de la institució de les lletres catalanes)
Montserrat Abelló
Anna Aguilar Amat
Josefa Contijoch.

Dra. Noèlia Díaz Vicedo (compiladores) i Sandra D.Roig 


Lectura per part de les autores: 
Montserrat Costas
Mireia Companys
Mireia Calafell
Maria Antònia Massanet
Raquel Estrada Roig
Laura Dalmau
Teresa Bosch i Vilardell. 
Sílvia Bel Fransi. 
Teresa Colom. 

Dimarts 9 d'abril


CAFÈ+POESIA
c/Ferlandina, 43
Barcelona

Apunta't a la festa poètica, en la que
llegirem juntes els versos i connectarem amb DONZELLES  que actualment viuen
i escriuen des de l'estranger. 

Conexions via SKYPE amb Sara Bailac
(des de L'Argentina)
Glòria Julià i Estalrich des de Mallorca. 
Jèssica Pujol des de Londres. 
Aurélia Lassaque des de Occitània. 

Noèlia Díaz Vicedo, Sandra D.Roig,  Mireia Companys, 
Montse Costas. la llista encara és oberta 
així que esperem després del dia 8 moltes poetes més. 


BALEARS

18 D'ABRIL
20.00 H
Biblioteca púlica de Ciutadella de Menorca
c/Hospital de Santa Magdalena, 4

Presentació a càrrec de la mà de Fàtima Anglada

26 d'abril
19.00 h
Biblioteca pública de Maó 
Presentació a càrrec de Fàtima Anglada.


26 d'abril
19.00 h
Llibreria Quars
c/Parellades, 12,local 16 (al costat dels jutjats de Palma)
Presentació a càrrec de Maria Antònia Massanet, Glòria Julià Estalrich, I Maite Brazales. 


Comencem un període frenètic, però ple d’il·lusió tot el que veus per Internet no té sentit, sinó pots gaudir directament del vers, i descobrir els propòsits de dos anys de treball incansable per part de totes les autores. Ens ha arribat el moment d’agrair a cada una d'elles, i a Mediterrània, l'esforç. 
Així que no t'ho perdis! i vine a descobrir 27 mons que construeixen un de sol, el món poètic de les dones. 

dilluns, 18 de març de 2013

INSPIRA'T




Inspira’t

Ha arribat el moment, la sensibilitat et bloqueja al pas a l’avenç, ets fragilitat i et deixa sotmesa a la voluntat d’aquells que gaudeixen en sotmetre’t a un pla invisible. Inspira’t, aquells peregrinatges que acostumes a fer sola, poden ser, un bon dia plens a vessar de gent. Vaig somiar que caminàvem, que travessàvem la diferència descalces pels camps, tot suportant la inclemència de la injustícia, i el vent d'oblit. Emissàries dels segles, recorrien en solitud  la foscor per unir la llum de les torxes de cada peregrinatge. He somiat les veus de les mortes recitant els versos més ocults, i atiant cada impuls per deixar de ser afonia.. He somiat donzelles encaputxades de negre resistint l’embat del temps, i tot l’amor per la lletra vetllant els seus camins.  DONZELLES DE L’ANY 2000. Seguim els nostres camins per tots els territoris de parla catalana. 

diumenge, 17 de març de 2013

DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET

Donzelles de l'any 2000, es solidaritza amb lletra en el DIA  DE LA POESIA CATALANA A INTERNET, us convidem a llegir aquests poemes de Dolors Miquel extrets de CiutatOci, POETA DEL MES durant l'octubre de l'any 2009.

El Paradís


«Si un home travessés el Paradís en un somni i li donessin una flor
com a prova que hi havia estat i si al despertar
trobés aquella flor a la seva mà... Llavors, què?»
COLERIDGE

Vaig travessar el paradís en un somni
i em van donar una flor.
La flor era allí quan em vaig despertar,
a sobre els llençols. Era bellíssima.
Li vaig ensenyar a ma mare
que vivia tancada al cor d’una carxofera
filant-se la seda dels ulls, treballant-la
en uns meravellosos sudaris de mil colors.
He estat al paradís, mare- li vaig dir.
I ella es va treure de la butxaca
una flor seca, igual, idèntica.
Vaig saber aleshores
que no n’hi havia prou
d’ haver estat al paradís.
Inèdit 

Caminant pels camps, un migdia fred i assolellat de Gener



Tornen a mi les cares i en la solitud arravatada dels camps
en els Horitzons de ciutats,
de xemeneies abandonades, de mars, d’immensitat,
recupero
el tapís d’éssers que van poblar
la solitud extrema
de la meva ànima.
Apareixen més reals que quan eren reals.
Apareixen
quan ja no esperava sota cap arbre
i havia après a mirar el cel i la vida
amb una tranquil•la desesperança .
Tornen per a fer-me desaprendre.
Tornen amb la mirada obscura de la roca.
Tornen amb la llengua sagrada de l’amnèsia.
Tornen amb els llavis intensos de l’escorça.
Em criden amb l’iris verd de la meva mare invisible,
amb el blau de la veu del meu pare sense forma.
S’estiregassen ígnies entre els espais dels arbres,
em demanen que desaprengui, amb la gola dels tronc foradats
amb l’anhel de la bèstia amagada al cau de la memòria.
I em quedo sola amb elles tornant,
desaprenent, cridant com la terra amb el vent fred i el glaç
bategant com el brot, travessant l’escorça,
Naixent-me de gener, donant-me.
Inèdit

 

Boira



Van travessar la porta un estiu a l’hora de la migdiada,
i es van posar a copular sota l’arbre del safareig fins que en va caure un fill,
que era verd com un espasme d’aigua aturada
i que es va morir a l’instant.

D’aquella mort en va néixer una boira petita i espessa
que va inundar tota la casa de marees
fins a les habitacions altes,
i més enllà fins a la tanca de filferro
dels últims bancals de l’ hivern.
Inèdit

 

Don Joan, el poeta



“Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet.” Miquel Martí i Pol.


Per nas, d’algun Parnàs de via estreta
baixant amb pas de tranca mal resolta,
felibre eixorc, cabrada desimbolta
menjuquejar, et vol, la coltelleta.

Ets un bardell entès en el pillatge,
que, empavonant la veu escarpidora,
anques ajups versant verset salvatge,
fronterejant amb l’espessigadora.

Fins que un revolt, aixafant un tomàquet
que et va fer xof, cloïssa mal tancada,
et vas voler cruspir aquell tomàquet
que a un altre ja li polia les botes.
Encara et dol aquella relliscada
que ¡Oh!, no vas poder endinyar-les totes.
Del llibre “El Musot”

 Dolors Miquel. 


dissabte, 16 de març de 2013

ESCRIURE, UN EXERCICI DE LLIBERTAT


Escriure, un exercici de llibertat

Diu Anna Aguilar-Amat a l’epíleg de l’antologia Donzelles de l’any 2000, que el llibre és una clara mostra d’una actitud d’affidamento. Aquest terme ens ve donat per les feministes italianes de la differenza sessuale i com molt bé ens explica l’autora al text, aquesta actitud es dona quan una dona es converteix en punt referencial per a una altra i l’ajuda a materialitzar els seus desitjos, el seu pensament. En efecte, aquesta antologia esdevé praxis literària d’aquesta forma d’acció. Les poetes que encapçalen les proses introductòries a cada territori fan la funció d’affidataries i es converteixen per a les poetes de la següent generació en figures d’autoritat. Figures literàries que representen l’existència d’una forma de dir i escriure ex-cèntrica, és a dir, fora del cànon literari. D’aquesta manera la figura d’autoritat res té a de veure amb un exercici de poder sinó de mestratge i influència, elles: Montserrat Abelló, Josefa Contijoch, Susanna Rafart, Antònia Vicens, Anna Montero, Maria Josep Escrivà, Teresa Pascual i Anna Aguilar-Amat són les nostres precedents literàries. La importància, doncs, de reconèixer i donar valor a les composicions poètiques escrites per les poetes d’una generació posterior no és només conferir autoritat al seu treball sinó a més a més incrementar el valor literari propi. És clar que la força creativa femenina que es veu debilitada per formes patriarcals d’interacció, es veu, tal i com el llibre ens mostra, reflectida i emmirallada per totes elles, les nostres figures precedents d’autoritat. Aquesta importància, però, no rau només en un aspecte diacrònic, sinó també sincrònic, ja que ofereix les possibilitats d’expandir els límits de la paraula i re-crear espais simbòlics i de significació alternatius als ja existents. L’etimologia de la paraula autorictas confirma que la presència de l’autoritat en el seu significat primigeni de ‘realçar’, ‘fer créixer’ no esdevé opressió sinó ben al contrari, expansió, obertura, anar més enllà del que ja s’ha dit, estirar els significats, les imatges a través de les paraules, i així, establir un diàleg entre passat i present, entre el ‘jo’ i el ‘tu’ que formen en aquest llibre un ‘nosaltres’ que en un moviment oscil·lant mira sempre cap al ‘vosaltres’, cap a tots i totes que estiguen disposats a recórrer altres camins, a escoltar amb diferència, la diferència dialògica i constructiva, tan essencial com problemàtica en una tradició poètica de forta arrel i tradició com la catalana. 

Noèlia Díaz Vicedo. 

dimarts, 12 de març de 2013

EMPORDÀ TV. PRESENTACIÓ DONZELLES DE L'ANY 2000



PRIMERA PRESENTACIÓ A CASTELLÓ D'EMPÚRIES.

Empordà tv, ha retransmés les celebracions dels actes conmemoratius del dia de la dona treballadora.
Dins d'aquests actes s'emmarcava la primera presentació a Castelló d'Empúries.


dilluns, 11 de març de 2013

PRIMERA PRESENTACIÓ: 8 DE MARÇ (CASTELLÓ D'EMPÚRIES)



El dia 8 de març, emmarcat dins els actes del dia de la dona treballadora, vam celebrar la primera presentació de DONZELLES DE L’ANY 2000. La Capella  de Santa Clara, com podeu veure en les imatges, és una sala preciosa, tènue i acollidora. Una trentena de persones s’aplegaren amb nosaltres per descobrir una miqueta més el llibre, i donar suport a les autores. Sandra D. Roig començà explicant cóm va sorgir la idea, tot explicant la relació que la va unir a Noèlia. De primer els motius que les portaren a iniciar la cerca necessària de les autores, i com es va anar construint la idea d’una generació de poetes dona de tots els territoris de parla catalana. Després vingueren els propòsits que s’estan complint envers el llibre. Jésica Pujol, reprengué el torn de la paraula, explicant el que representava aquesta antologia i seguidament llegí alguns poemes inclosos, i d’altres que representen matèria nova de vers. Després Teresa Bosch i Vilardell, explicà el que representava per ella aquesta antologia i va agraïr la seva participació, acte seguit, llegia la seva aportació i un poema de Sílvia Bel. Després Maria Assumpció Brossa i Gratacós, Regidora de Castelló d'Empúries, ens entregà un preciós ram de flors tot agraint l’acte. La nit acabà per nosaltres a Castelló, tot recorrent els carrers empedrats, mentre sentíem a Teresa la història d’un poble. I la nit, les llums, les flors i el vers calent encara als llavis, amb la  companyia d’alguns amics que s’hi havien desplaçat fan d’aquesta, una crònica inoblidable. 

dimarts, 5 de març de 2013

PROPÒSITS D’UNA VEU, D’UNA GENERACIÓ.


I tu?, coneixes alguna poeta de 1970?


Els Monjos, 6 de Març de 2013.



Aquesta pregunta és una de les que més he estat repetint a altres amics i amigues poetes,durant el període de dos anys en què s'ha confegit el llibre.  Perquè la resposta gairebé sempre era un silenci, fins i tot en el moment en  què algú em va preguntar, per què cal una antologia de poetes dona nascudes al voltant de 1970, i la resposta fou concisa i clara :perquè no en coneixes  cap. 

Encara que mai vam confegir una llista de propòsits per a complir, aquests ens han anat sortint amb el temps, en la mesura que  pensàvem en la construcció del llibre. Aquells propòsits inicials en aquella conversa de “t’imagines” eren també una vindicació lícita per la poca visibilitat de la generació, potser caldria fer una recerca més exhaustiva per esbrinar quins són els motius pels quals la nostra generació (al voltant de 1970) té menys visibilitat que les posteriors, però al marge d'aquest incís, per nosaltres, era d’una importància cabdal palesar la nostra existència en actiu, arreu dels països Catalans i constatar que sí que estem escrivint el nostre temps, malgrat que com el lector esbrinarà, les oportunitats no han estat ni de bon tros les merescudes. Comprovareu amb el llibre a les mans que la poesia de les dones, és viva, que continua el llegat que ens ha estat deixat, i el que roman encara a les nostres mans per aportar a la tradició de la poesia Catalana escrita per dones, una baula més, i que aquesta continuïtat contribueix a confegir un panorama que per algunes persones serà nou, però constitueix un referent indiscutible per al nostre demà. 

dilluns, 4 de març de 2013

MÉS ENLLÀ DE LA PELL


Més enllà de la pell: ‘Donzelles de l’any 2000. Antologia de dones poetes del Països Catalans’.

Diu Mario Benedetti que les antologies són com l’Olimp que només admet un número limitat de deus. Malgrat el sarcasme implícit en aquesta apreciació, no deixa d’ésser inquietant i cert que l’Olimp, ha quedat poblat per les creacions dels deus, deixant les deesses fora del privilegi d’habitar aquest espai. Les tendències, l’estètica del moment, les preocupacions literàries estructurals i temàtiques dels poetes d’un període específic de temps conformen el llegat històric de la nostra cultura catalana. Així doncs, es va construint la consciència històrica o tradició catalana. Una història escrita per uns quants i que, com en totes les histories, ha perdut al llarg de la seua construcció, una part fonamental: aquella formada per la resta que no l’ha escriuen però que la pateixen. En el cas de la poesia catalana, els homes l’han escrit i les dones l’han patit. Aquesta exclusió però, ha vingut marcada per un sacrifici. El sacrifici històric del silenci femení. Un sacrifici ja complit que sens presenta com una revelació a les acaballes del segle XX continuant la seua trajectòria al llarg de tot el segle. Les dones, doncs, des de l’aparició de la poeta Maria Antònia Salvà, han segut conscients de que el sacrifici ja havia arribat a la fi i que era qüestió de que aquella part de les experiències humanes que s’havia perdut per entre els llençols del silenci, havia de nàixer a la història. I és al segle XX que ha nascut la figura de la poeta com a individu present, vingut a formar part de la tradició, mostrant l’esperit creador de la seua existència, proporcionant a la línia de la consciència històrica el seu mode d’ésser, enriquint des de la unitat amb altres aquell despertar a la consciència de l’ésser des d’un cos específic. Aquest naixement ha segut dolorós. Dolor per la soledat en la que s’han vist avocades les dones poetes, perquè la dona poeta ha vingut a la vida literària sola i cada naixement era un acte de solitud. Però no es tracta aquí, en aquest limitat espai de forçar un discurs d’oposició a un acció històrica que viu en el passat sinó de celebrar que tot allò que se’ns dona poèticament és el reflex del que Maria Zambrano ens diu: ‘poesía es sentir las cosas en status nascens’. Siga aquest naixement i la continuïtat generacional femenina la forma de coneixement necessària per completar i enriquir l’Olimp de la tradició poètica catalana. L’antologia ‘Donzelles de l’any 2000’ dona pas a aquesta continuïtat des de tots el territoris de parla catalana al segle XXI amb l’extraordinària força dels versos, la qualitat poètica de les imatges i el dring prosòdic exquisit de les donzelles que habiten aquestes pàgines i les seues predecessores. Elles, ens ofereixen un testimoni específic i concret, despullat d’estigmes, categoritzacions i mitologies que fan tèrbol el coneixement diàfan, complex femení i què va més enllà de la pell.    


                                                                       Noèlia Díaz Vicedo
                                                                                  Londres 3 març 2013