dimarts, 26 de febrer de 2013

INTRODUCCIÓ A UN SOMNI "DONZELLES DE L'ANY 2000"


Recordo que portava una sospita dins meu, quan vaig arribar el mes de novembre de l’any 2010, al segon encontre de Joves Escriptors dels Països catalans,  endins, una sospita callada i amagada a les maletes. Només entrar a la Sala principal de l’hotel aquella sospita creixia, tant de temps d’escriure el blog a les fosques i no m’havia relacionat amb cap poeta dona, vaig recordar quantes vegades havia demanat noms i adreces de correu electrònic als meus homònims masculins, tot i que mai vaig arribar a gosar a presentar-me a ninguna d’elles. Aquella sospita esclatà en certesa en el moment que vaig descobrir que érem moltes dones, i que jo no coneixia gairebé a cap.
Els quatre dies del “II ENCONTRE DE JOVES ESCIPTORS DES PAÏSOS CATALANS” van resultar ser una experiència inoblidable, en la que vaig poder compartir i aprendre moltíssim de temes en les que no hi havia tractat, per aquells persones que no hem tingut estudis acadèmics relacionats amb la literatura és fàcil que tot ens fascini, i totes les coses son petites descobertes. Allà vaig conèixer l’amiga Noèlia Díaz Vicedo que estava doctorant amb una tesi basada en la poesia de Maria Mercè Marçal. L’amiga qui es Doctora avui dia, em portà al pensament el primer llibre de Maria Mercè Marçal, que em regala una amiga que ja és al cel. Tant és, el cas es que en una conversa de Café a primera hora del mati, les quatre que el preníem a la mateixa taula vam convenir que era necessària una nova antologia de dones poetes. I després tot esdevingué ràpid, una conversa de les “t’imagines?” que son aquelles converses que fas amb les amigues de l’ànima tot mirant la lluna, que féssim una antologia de poetes dona, però de la nostra generació?, si!, i de tots els territoris de parla catalana, cadascú amb les seves afeccions dialectals però cridant i unint les veus totes a una?, t’imagines?, Això seria gran! I ho hem fet!.
La nit que Noèlia em digué que Montserrat Abelló havia acceptat a fer el pròleg vaig plorar, com ara, molt. Perquè hem fet una obra magnífica sense gaire ajuda de ningú per a deixar a les nostres i vostres filles. Imagines que la teva neta volgués ser escriptora?, necessitaria les arrels que l’impulsin  per a continuar en l’intent de la igualtat, i  no defallir en la lluita del seu somni.
L’antologia que us presento de la qual juntament amb Noèlia Diaz Vicedo i jo, i gràcies a Editorial Mediterrània, és un somni apassionant que ja te format de llibre,  Mentrestant podeu clicar en la nostra pàgina a facebook, https://www.facebook.com/Donzelles2000 i posar m’agrada perquè aniré desvetllant més detalls. 

6 comentaris:

  1. Un projecte que enganxa només iniciar-se!!!
    L'enhorabona a totes!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, ja és una mica menys secret. ;)

    ResponElimina
  3. Magnífic! Felicitats i gràcies per tota la feina feta!

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu Rosa i a tots pel vostre suport!

    ResponElimina

No marxis sense deixar-nos la teva empremta...