dijous, 12 de desembre del 2013

EL SOMNI.


Música de Roger Subirana.


13 de desembre 
20.00
CA REVOLTA 
EL SOMNI

‘Aquella nit vam observar des del pòsit de l’estrany profund del somni, imatges a voltes curtes, altres més implícites. Onades de moments embravits colpejant una mar de consciència. Des de l’oblit van parlar les ancestres, les veus esgotades que mussitaven aquells bocins de versos esquinçat pel breu moment del temps en el que foren recitats, si mai ho van ser. En aquell moment van encendre les torxes enmig del no-res, les flames dansaven com un ventre oriental tot lluint la incandescència del desig de ser. Entre les veus d’onades i la sordesa fonètica d’aquell mar, tot imposant silenci, van partir les caputxes divines d’aquelles de les que no es pot advertir la silueta perquè el cos s’ha esvanit en el temps, donzelles emissàries tot portant el relleu, arqueres, heretges, i clandestines, a totes les que han marcat amb la lletra escarlata de la injustícia i ales que per més llum no passen de ser estel nova. Els llavis clamàvem per la veu que els ha segat una afonia històrica. Emissàries a cavall blanc s’endinsaven en la gola de la nit, tot desprenent esteles de polseguera i estelles esclatant l’espetec dels camins. Errants pels segles, assistim a la mateixa rondalla cíclica i la cerca constant del fanal en la nit que aixopluga les ànimes solitàries. Els colors de la terra impregnats en les seues capes, estrebaven les buides dels cavalls a les frontisses i acudien al crit del missatge secret. Un manuscrit lacrat amb cera vermella passava per sota una porta i una mà, colpejant una picaporta antiga i una poeta: Montserrat Abelló llegia cadascun dels versos sota una làmpada d’oli. I la veu llunyana de Maria Antònia Salvà s’havia escolat pels anys i els segles i recitava:
                                               A les donzelles de l’any dos mil
Oh vosaltres pressentides flors d’amor i gentilesa
Que viure quan mon amor s’haurà fet esborradís
Jo us endreç per aleshores, amical una escomesa
Que s’allunya de mos versos, dins de l’esbart voleiadís.

Sandra D.Roig i Noèlia Díaz Vicedo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No marxis sense deixar-nos la teva empremta...