Demà és el dia del
cavaller errant i solitari que salva princeses des de la generositat. Es el dia que algú es trobarà
una rosa a la tauleta de nit, o al rebedor de casa, a alguna altra persona
potser que la sorprenguin amb una rosa xopa d’albada recent robada d’algún
jardí. D’altres revisaran llistes mediàtiques per la ignorància de pensar quin
seria el llibre perfecte. Però pels que tenen criteri, per a aquells i aquelles
que saben que és el que han de comprar, sé que com cada any honoraran l’esforç
que representa la literatura i l’honoraran des del coneixement del sacrifici
que comporta la publicació d’un llibre que es fon als ulls recent estrenat. Veuran i aplaudiran en primera persona iniciatives guanyades mitjançant camins
profunds, boscúries, llàgrimes, i viatges que reten homenatge a les escriptores
que defenen la literatura i el territori des de la generositat. Per a aquells i
aquelles que tenen criteri i que encara no el tenen els recomanaria la
descoberta, perquè estic segura que a moltes i a molts seria la primera passa d’un
cami inacabable que els portaria a nous mons. Així que a partir de DONZELLES,
res no s’acaba, i tot comença, aquest és l’orígen i ho sé, perquè ho he viscut
després de DONZELLES trobaràs altres paratges, descobriries racons interurbans
de la mà de Montse Costas a la “Murga”, l’intimisme del “Batec” de Maria
Antònia Massanet, “esferes coincidents” que s’endinsen en el ulls de Raquel
Estrada i Roig, “A contracor” de Begonya Pozo, i d’altres. Sé que els que tenen
i les que tenen criteri literari començaran per L’orígen. Per el pòsit de la
capsa de Pandora, i miraran el verd del fons del fons.
Sandra D.Roig