dimecres, 22 de maig de 2013

EL SECRET DE LES DONES (TEXT DE LA PRESENTACIÓ D'AGOST)

18 de maig del 2013.
Casa de cultura d'Agost
Noèlia Díaz Vicedo


Bona vesprada a tots, amics i amigues,

Volia començar per agrair-vos a tots la vostra presència i el vostre temps per acompanyar-nos avui en aquesta primera presentació del llibre ‘Donzelles de l’any 2000’ al País Valencià. Volia, abans de començar donar les gràcies a molta gent  però sobretot a l’Ajuntament d’Agost, i en especial al seu alcalde Juanjo Castelló, què sense el seu suport i la seua energia positiva aquest acte no s’haguera pogut realitzar. Gràcies també a Toñi i a Carolina per la seua paciència i comprensió. Gràcies també al catedràtic D. Santiago Fernandez Ardanaz, per les seues amables paraules. I bé ho deixaré aquí perquè sinó passaré el temps donant les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat i m’han ajudat al llarg del camí de l’elaboració d’aquesta antologia que avui tinc la immensa il·lusió i orgull de presentar-vos. I em fa especial il·lusió que la primera presentació del País Valencià siga aquí al meu poble, a Agost i que siga entre vosaltres, en la terra que estime i entre amics, els amics de tota la vida i els nous que he tingut la sort de fer. Tinc una il·lusió especial i molts nervis i vos demane disculpes ja per si algunes de les coses que dic no tenen trellat o alguna barbaritat se m’escapa, sapigueu ja que només la bona intenció i l’amor a la literatura i la cultura és el meu propòsit.

Aquí en la ‘Casa de la Cultura’ on avui ens trobem escoltarem el cant de les ‘Donzelles de l’any 2000’ un projecte bonic i molt volgut per a mi i del que vos faré un quinzet, com a compiladora que sóc, i també com a poeta, sobre la seua elaboració.
Parlar de poesia és sempre, per a mi, parlar de l’amor, cantar a l’amor, escriure sobre l’amor, llegir-lo i és precisament l’amor, l’amor cap al coneixement i la lectura el que m’han impulsat sempre en aquesta activitat de l’escriptura. Llegir no és només seure amb un llibre a les mans, és imaginar mons nous, és viure altres vides, obrir les portes a l’ànima, compartir amb els amics, la família, moments d’il·lusió i de coneixement. Aquest amor cap a imaginar altre formes de viure i altres experiències, que els meus pares em van inculcar des de ben xiqueta, és el motor que sempre m’ha impulsat i el que m’ha portat fins aquí.

Però a mesura que anem creixent, aquesta innocència per la lectura entra en altres dimensions i comencem a qüestionar-nos la forma que pren el coneixement, malgrat que els meus mestres d’escola D. Jaume i D. Felip que avui están aquí entre nosaltres i que ara, segurament estan somrient i menejant el cap, em digueren sense parar ‘Noelia has de qüestionar-ho tot, preguntar-te sempre el perquè de les coses, per simples que a tu et pareguen’, jo com sempre feia callava, em quedava en silenci. Un silenci que potser a ells els deixava pensant que no els havia fet cas, però que jo en secret ja practicava, i quant tornava a casa llançava les preguntes i totes aquelles qüestions en forma de poemes o xicotets textos que anava escrivint i que s’han quedat esparsos per ma casa, oblidats als cantons de la memòria.
Segur que vosaltres estareu ara pensant per què vos conte aquesta anècdota personal i que és el que te a veure amb una antologia de dones poetes joves. La resposta es molt senzilla, perquè precisament és eixa la relació que les dones han tingut amb el coneixement i la literatura, en especial la poesia, com a forma de coneixement específic: el secret. El secret com a pràctica literària. Les dones que volien fer alguna activitat intel·lectual, en especial l’escriptura, havien de fer-ho en secret. En secret llegia Santa Teresa de Jesús l’humanisme que li arribava d’Europa de mans del seu amic Erasmo de Roterdam, i en secret també escrivia allò que ella denominava ‘tribulaciones’, encara que finalment aquells secrets li van costar uns quants maldecaps amb la institució de la Santa Inquisició. En secret també ha quedat al cap dels anys de la història la identitat de les dones, com l’escriptora Caterina Albert que utilitzava el nom de Víctor Català per a poder, no escriure, sinó publicar. Ella rebutjava les entrevistes i deixar-se veure en públic per a poder seguir la seua carrera literària. Es per això que no és d’estranyar que una altra escriptora Maria Aurèlia Capmany, molts anys després, haja escrit la introducció a la publicació de les seues obres completes l’any 1972 amb el títol ‘Els silencis de Caterina Albert’. Silencis i secrets. Com els secrets de tantes i tantes dones que aprenien a llegir i escriure amagades perquè o be els amos o els seus marits o pares no les deixaven. I en secret tenien les dones que preparar les tisanes i les herbes que ajudaven a altres dones a superar problemes i dificultats. El secret ha segut, per altra banda, amics i amigues, el que ha salvat les dones al llarg dels segles, el seu coneixement, la seua forma d’entendre la vida ha perdurat en forma de secret i ens ha arribat avui en dia quasi intacte i com una forma de supervivència. En secret s’han hagut de mantenir les seues pròpies experiències: l’avortament, l’amor entre dones, la passió pel coneixement i tota forma de pensar i veure la vida. Supeditant el secret al patiment i el sacrifici i sofrint els trets històrics en silenci sense que elles, mai hagen segut protagonistes de la història. Diu la filòsofa de Màlaga Maria Zambrano, que és precisament sobre aquest patiment i sacrifici que s’escriu la història. I així i tot, aquestes experiències, el patiment i el sacrifici de les dones, no han segut mai matèria literària. Les dones han viscut, viuen l’amor, el naixement, la mort, la maternitat, l’absència, l’enyor, l’amor als fills, com veieu temes i materials que componen els temes universals de la poesia. Aquest és precisament un dels objectius del llibre: obrir la caixa dels secrets al segle 21 i mostrar la força poètica i aquesta forma de ser i existir, que ja deixen de ser un secret. Una força lluny d’aquelles místiques connotacions de debilitat i de particularitat. Particularitat sí, però aquella que el poeta TS Eliot diu que fa que l’obra d’un poeta siga única, i és així que les dones poetes que són presents al llibre ens desvetllen els seus secrets i també com m’agradaria que llegireu aquesta magnífica col·lecció de veus, que distintes i pròpies en cada una de les seues manifestacions, ens porta la unitat d’una llengua i una cultura rica, sublim. Cada una de les participants, que des del criteri comú de ser dones, han marcat i marquen una diferència significant no només a la direcció de la poesia escrita en la nostra llengua al segle XXI sinó al conjunt d’experiències que conforma la literatura universal.
Havent-vos contat un poc l’objectiu del llibre, vos contaré com va sorgir la idea del llibre i com la vam portar a terme Sandra D. Roig i jo. I per això, tendré que tornar una altra vegada, amics, als temps de la meua infantesa. Quant jo era xicoteta i estava a casa de la meua iaia, veia que les dones que entraven i eixien i que passejaven per la placeta eren fortes, reien molt i sempre estaven contentes, a mi em semblaven fins i tot, en la imaginació d’una xiqueta somiadora, sers fantàstics, màgics, que tenien l’habilitat d’apanyar un problema, de fer-te sentir bé quan estaves trist, i en un tres i no res, de posar a tot el món al voltant de la taula per menjar i compartir. Desprès, els meus anys d’estudi em van servir per preguntar-me, on estaven totes aquestes dones? No apareixien als llibres i a les escoles i a la universitat ningú parlava d’elles. No eren lloc. Com si les dones de la vida real no foren part de la vida intel·lectual o de pensament, què és la que al cap i a la fi, conforma la història cultural d’un país. I vaig tardar molt de temps, fixeu-vos, fins l’any 2010 en trobar resposta a aquesta pregunta. Al novembre d’eixe mateix any vaig tenir el plaer i la sort d’assistir a la reunió anual de joves escriptors de tots els territoris de la nostra llengua celebrat a Gandia i allà vaig veure que hi havia moltes dones que escrivien com jo i que jo no en coneixia cap. Allà vaig conèixer a l’autobús que ens portava fins a l’hotel on hi era l’àplec a la poeta Sandra D. Roig, qui també portava al cap el mateix pensament que jo. De sobte tot concordava. La idea que feia anys que jo anava rumiant de replegar la veu de les dones i treure-les d’aquell secretisme i la possibilitat que se’m presentava allí de diàleg i col·laboració amb elles en seguida va començar a materialitzar-se. Jo en aquell temps em trobava acabant la meua tesi doctoral sobre Maria-Mercè Marçal, una poeta de Lleida que em va canviar per complet la meua forma de veure la literatura i va afirmar totes aquelles intuïcions que des de xiqueteta  havia anat arreplegant. Vam parlar molt amb Sandra sobre aquest tema i un matí fent el cafè amb altres companyes vaig exposar el meu desig sobre la formació d’una antologia de joves escriptores. Vam tenir un debat prou alterat sobre el feminisme i la poesia, tema que m’interessa però que no tinc temps de desenvolupar aquí, i tot va quedar en una divisió d’idees que a l’escriptora Sandra D. Roig i jo ens va valdre per a no dubtar, després d’aquest matí, en la necessitat de fer-la. Seguir el treball començat per Montserrat Abelló i Maria-Mercè  Marçal amb el llibre ‘Paisatge emergent: 30 escriptores del segle XX’ es va convertir en la nostra prioritat i malgrat les negatives dels editors i la seua repetida sentència sobre el manuscrit de ‘és un llibre que no vegem la necessitat de publicar’ ha vist la llum, i de molt bona forma, el llibre va rebre el premi de l’interés nacional cultural atorgat per la Institució de les Lletres Catalanes i així va poder ser una realitat. El llibre representa la veu de les dones joves del segle XXI en totes les varietats de la nostra llengua i es troba dividit geogràficament així trobem ‘l’Alguer, Occitània, el País Valencià, el Principat, les Illes Balears i Andorra’. Cada territori ve introduït per una escriptora de la generació anterior. El llibre conta amb la introducció general de la poeta tarragonina Montserrat Abelló nascuda a l’any 1918. El llibre vol ser un diàleg entre generacions de dones escriptores que ens ajude a seguir la genealogia femenina començada al segle XX i aquí vos el presentem. Jutgeu vosaltres, estimats amics i públic sobre la necessitat del llibre, però sobretot disfruteu-lo tant com Sandra i jo hem disfrutant fent-lo. I ara sense més retard, escoltem aquest ventall de veus, de ritmes, d’imatges....que fan d’aquest segle, el segle de les donzelles. Moltes gràcies.

dilluns, 20 de maig de 2013

PRIMERA PRESENTACIÓ DE TARRAGONA (HIPERMETROPOESIA) CRÒNICA DES DEL COR.




El dia 15 demaig, a les vuit, al café Metropol Espai cultural i dins el cicle Hipermetropoesia, presentàvem per primer cop a Tarragona “Donzelles de l’any 2000”. El Cafè Metropol és un espai íntim que permet crear un ambient càlid al voltant del vers. L’escamot poètic d’aquesta ocasió estava composat per les dos veus que representen Tarragona: Rosa Comes, i Raquel Estrada Roig,  Mireia Companys que s’havia desplaçat amb mi  per donar suport i  jo mateixa per tal de fer una breu introducció sobre l’antologia. Tots, públic i nosaltres vam haver de sortejar un ruixat descontrolat de pluja i fins i tot pedregada però a les vuit i quart començàvem una sessió entranyable de vers profund de la mà de donzelles i d’altres lectures  que cadascuna de les autores havia escollit per l’ocasió. Rosa  i Raquel van demostrar un cop més el seu mestratge de la paraula i la seva professionalitat en la posada en escena, Mireia ens delectava amb el poema Venècies i ens transportava a la ciutat dels canals, Una nit tranquila de paraules sota la  la llum tèbia, acompanyades per un públic respectuós i magnífic que ens va fer sentir grans.
Les imatges pertanyen a Raquel Estrada Roig, a qui agraeixo moltíssim la informació gràfica, per tal d’il·lustrar i de guardar en el record, la nostra primera presentació a Tarragona. 

dimarts, 7 de maig de 2013

PRIMERA PRESENTACIÓ TARRAGONA

Donzelles de l'any 2000, arriben a Tarragona en la presentació que ofereix i explica la poesia Tarragonina, que s'ha inclòs en la antologia. 
Dins del cicle HIPERMETROPOESIA, hi serem el 15 de Maig. a les 20.00h. 
QUI?               Rosa Comes
                       Raquel Estrada i Roig
                       Mireia Companys. 
                       Sandra D.Roig. 




On?. 

Rambla Nova. 46, Tarragona